Companys

Lluís Companys i Jover

Avui es compleixen 75 anys de la proclamació, per part del president Lluís Companys, de l’Estat català. Companys volia protestar per l’entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas, i va proclamar la república el mateix dia en què s’havia convocat una vaga general a tot l’Estat.
.
06.10.2009 – 13:10 – Països Catalans

“Les forces monarquitzants i feixistes que d’algun temps ençà pretenen trair la República han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el poder. Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l’odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions”, va assegurar Companys, en proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume.

Quan van passar els fets, feia poc menys de 10 mesos que Companys ocupava la Presidència de la Generalitat. Va ser nomenat president l’1 de gener de 1934, després de la mort del seu predecessor, Francesc Macià, el dia de Nadal de 1933. L’intent va ser ràpidament avortat pel govern espanyol, mitjançant una intervenció militar dirigida pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet.

Dos dies més tard, Companys va ser detingut, empresonat i traslladat a Madrid, on el Tribunal de Garanties Constitucionals el va condemnar a ell i a tot el Govern per rebel·lió a trenta anys de reclusió major i inhabilitació absoluta. A més, es va suspendre l’Estatut i el Govern de la Generalitat. Després del triomf del Front Popular –a Catalunya, Front d’Esquerres– a les eleccions del 16 de febrer de 1936, es va restablir l’Estatut i la Generalitat, i Companys va ser excarcerat.

BIOGRAFÍA

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Urgell, 1882-Barcelona 1940)
.
Advocat, periodista i polític, durant els anys de la Segona República va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya. De molt jove es va traslladar a viure a Barcelona, on va estudiar dret i aviat es va decantar cap a la política.Republicà de primera hora, durant els primers anys del segle va militar en l’Associació Escolar Republicana, en la Solidaritat Catalana, la Unió Federal Nacionalista Republicana i el Partit Republicà Reformista. El 1917 va ser un dels fundadors del Partit Republicà Català, a qui va representar com cencejal a l’Ajuntament de Barcelona.Sensible a la problemàtica social, com el seu amic, el també advocat Francesc Layret, a partir de 1919, quan es van iniciar les grans mobilitzacions obreres presidides per la CNT, va aparèixer el pistolerisme i es va incrementar la repressió governamental, va actuar com a advocat dels treballadors i , per això va patir persecucions i deportacions. El 1920, després de l’assassinat de Francesc Layret, a mans de pistolers de la patronal, va ser elegit diputat per Sabadell. I va seguir els mateixos passos del seu amic a la defensa dels pagesos arrendataris, en contra dels propietaris. El 1921, al costat d’altres republicans, va anar configurant la idea que ja havia tingut Layret de constituir una organització sindical de pagesos, que va quedar formalment creada el 1922 amb el nom d’Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya. Companys va redactar els estatuts del nou sindicat i va fundar i dirigir el seu diari “La Terra”. Va tenir una participació decisiva en la creació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que va assolir un èxit electoral inesperat en les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931.Dos dies després va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg de l’etapa republicana, va ser diputat a Corts de la República, al Parlament de Catalunya-que també va presidir-, governador civil de Barcelona i ministre de Marina del govern republicà presidit per Azaña. A principis de gener de 1934 va succeir a Francesc Macià, que havia mort el 25 de desembre de 1933, com a president de la Generalitat de Catalunya. Va impulsar la Llei de contractes de conreu, que al llarg de l’any 1934 va ser un motiu de crispació social i política amb els propietaris de terres catalans i amb el govern de la República, i el dia 6 d’octubre de 1934, com a resposta per la entrada de ministres antirrepublicanos de la CEDA en un govern presidit per Lerroux, va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola. El moviment es va desenvolupar paral.lelament a una vaga general que els sindicats havien proclamat a tot l’Estat ia una insurrecció obrera protagonitzada pels obrers asturians, i que va ser durament reprimida per Franco. En fracassar el moviment, va ser detingut, juzado i condemnat a trenta anys de presó. Va recuperar la presidència de la Generalitat després de les eleccions de febrer de 1936. En esclatar la Guerra Civil, el juliol de 1936, no va aconseguir evitar l’hegemonia política de la CNT i del conjunt de les forces obreres que a Catalunya havien fet fracassar la revolta militar-feixista, però preservar les institucones i va aconseguir que finalment, al setembre de 1936, el conjunt d’organitzacions obreres catalanes s’integressin en el govern de la Generalitat. A partir d’octubre de 1937 abundar seus enfrontaments amb el govern republicà de Negrín instal.lat a Barcelona, ia l’abril de 1938, un cop el front havia arribat a terres catalanes, va escriure una amarga carta a Negrín, queixant-se de les arbitrarietats que estava cometent i de la marginació que patia el govern català. El 1939 es va exiliar a França, on va ser detingut pels alemanys en produir la invasió nazi. Traslladat a Espanya, va ser jutjat per un tribunal militar, sense cap tipus de garanties processals, condemnat a mort i finalment afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940. No va voler que se li venguin els ulls i les seves últimes paraules, davant de l’escamot d’afusellament, van ser: “Per Catalunya!”.

Pelai Pagès. Biografia escrita amb motiu del 60 aniversari de l’afusellament de Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, democràticament escollit pel poble català. 60 anys després l’exèrcit espanyol encara no ha demanat perdó per la afrenda comesa.
Lluís Companys i Jover
Va néixer a el Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1940. Fou un polític i advocat catalanista i independentista. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-33), ministre de Marina en el govern de la República (2on. Semestre de 1933) i va ser el 123è president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil i la derrota de la República va suposar-li haver de marxar cap a l'exili. L'agost de 1940 la Gestapo alemanya va capturar-lo i entregar-lo a les autoritats feixistes espanyoles que van sotmetre el president Companys a un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia legal condemnant-lo a mort, fet que va produir-se poques hores després del consell de guerra, el matí del 15 d'octubre de 1940. Un escamot de l'exèrcit espanyol franquista va afusellar el president Companys en el Castell de Montjuïc. És l'únic cas a Europa que un Estat assassina a un president democràtic. Setanta anys després l'Estat espanyol continua negant-se a anular aquell consell de guerra infame.

Exili i Detenció

1939-1940

.

La derrota final  la Guerra Civil i el pas a l’exili de Lluís Companys el 5 de feber de 1939, és la representació més gràfica d’una imatge gairebé biblica. L’èode de gran part d’un poble, 475.000 persones, vers un desti ignorat. Catalunya mai ha viscut res igual al llarg de la seva  mil,lenària historia.

Pel coll de Lleí, a l’Alt Empordà, camí de l’Estat francès, els presidents de Catalunya i el País Basc, Lluís Companys i José Antonio Aguirre, passen sols, sense la compañia de Manuel Azaña. Ni en aquell moment tan trist, el president de la República Espanyola s’oblida de la preeminencia institucional. Un trist presagi de la poca entesa que hi haurà al llarg dels anys de la diàspora.
El president Companys, diana de totes les critiques, és un home engoixat per la tragèdia del seu poble, per la sort de la seva nació, ocupada per un exèrcit que vol fer desaparèixer la seva identitat en un fred genocidi cultural.
Emergeix aleshores un Companys estadista que per damunt de diferències partidistes assumeix el paper tràgic que la història li ha imposat. Un Companys que, des de Paris, reorganitza amb migrats mitjans les funcions de la Generalitat a l’exili, maldant per ajudar a milers de catalans tancats en camps de concentració sense recursos propis, recomposant organismes unitaris, realitzan activitats cultural…. fins que a principis de 1940 l’ocupació nazi de França desfà aquesta precària estructura.
Tot i l’evident perill personal que comporta la nova situació, Companys decideix restar a França per tal de no separar-se del seu fill malalt, refugiant-se a la població bretona de la Baule. Allí, el 13 d’agost de 1940, el deté la policia militar alemanya i el lliura a la policia espanyola que el segresta en una conducció ilegal.

Consell de Guerra Sumaríssim

1940

A la plaça de Barcelona a catorze de Octubre de mil novecientos quaranta, reunit el Consell de Guerra d’Oficials Generals per a veure i fallar la present causa instruïda en procediment sumaríssim ordinari contra Lluís Companys Jover, paisà, escoltat el Fiscal i Defensor i
RESULTANDO: que el processat Lluís Companys Jover, de 58 anys d’edat, d’estat casat, natural del Tarrós (Lleida) i professió advocat, des de ben jove sempre va tenir significació política esquerrana, amb el caràcter va ser elegit diputat diverses vegades, fundant el Partit d’Esquerra Catalana de la que fou Cap de minoria a les Corts, proclamant el 1931 i en unió de Macià la República Catalana, arribant després a la presideixen cia de la Generalitat des de la qual l’octubre de 1934 va proclamar el “Estat Català”, el que origina la seva presó i condemna pel delicte de rebelión, pena de la que va ser amnistiat l’any 1936, tornant per aquest motiu a ocupar la Presidència de la Generalitat.
RESULTANDO: Que al produir-se el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de juliol de 1936, el processat va continuar en aquest càrrec de President de la Generalitat, oposant-se decididament al triomf de l’Alzamiento a la qual cosa va celebrar reunions a les Conselleries de la Generalitat de les que va sortir acordat el repartiment de les armes que amb profusió es va fer als elements front-populistes per oposar-se a l’Exèrcit Nacional, dirigint nombroses locucions encoratjadores de la resistència a la Causa Nacional i canalitzant des de la pròpia Generalitat la lluita animada per mitjà d’ordres que transmetre a les forces dependents del seu govern.
RESULTANDO: Que el processat no va posar remei per reprimir els desordres, crims, assassinats, robatoris, saqueigs i depredacions de tota mena, que els elements esquerrans de dedicar i que no només els toteró sinó que amb actuació més aviat van ser afavorits i encoratjats
. RESULTANDO: Que el processat presidint el Govern de la Generalitat legislar àmpliament en tota classe de matèries, inspirant-se sempre en l’afany d’aconseguir el triomf de les esquerres, arribant en aquest ordre i fins i tot assumir facultats que mai li van correspondre, organitzant milícies armades, amb nomenaments expressos de Caps militars, organització de la Indústria de guerra, declaració de Plaça bloquejada de la de Barcelona, creació de Tribunals Populars, amb distribucions i nomenaments de funcionaris judicials d’acord amb les seves idees polítiques, organitzant les patrulles de control a les que va dispensar tal protecció, però els crims que cometien, que fins i tot va fer passar, a la seva dissolució, molts dels seus components al Cos de Mossos d’Esquadra, va mantenir intel ligència amb organitzacions estrangeres afavoridores de la rebeldia i finalment va disposar incautacions i intervencions de béns i bancàries.
RESULTANDO: Que fugit a França el processat, davant l’avanç de les nostres forces, en aquesta nació veïna va continuar usant el títol de President de la Generalitat, fent propaganda de totes cals i mantenint relacions polítiques amb altres fugits per tal d’entorpir el Govern Nacional . ETS PROVA Vistos els actuacions sent Vocal Ponent l’Auditor de Brigada, don Adriano Coronel Velázquez.
CONSIDERANT: Que assumit el poder legítim de l’Estat per les Autoritats Militars que a partir del 17 de juliol de 1936 es van alçar en compliment de la missió atribuïda a l’Exèrcit en la seva Llei constitutiva de deender la Pàtria contra enemics tant exteriors com interiors, que significaven els partits i l’anomenat govern del Front Popular, i que sorgit així el Nou Estafa, l’oposició armada contra el mateix origina la rebelión definida en l’article 237 del Codi de Justícia Militar.
CONSIDERANT: Que l’expressat delicte és responsable en concepte d’autor el processat perquè els fets que la Sentència declara, posen de manifest que els va realitzar a notòria compenetració ideològica amb els propòsits perseguits en la revolta i per a la consecució de les finalitats d’ella per la qual que va incórrer en la responsabilitat que determina l’esmentat article 237 en relació amb el n º 2 del 238 de l’expressat Codi de Justícia Militar
. CONSIDERANT: Que concorren en aquest cas, a més de la destacada personalitat del processat pel càrrec que va ocupar, les circumstàncies agreujants de transcendència del delicte i el dany causat en relació amb el servei als interessos de l’Estat i als particulars a què es refereix l’article 173 del Cofigan Castrense. CONSIRERANDO: Que tota persona criminalment responsable d’un delitp o falta ho és també civilment, VISTOS els articles citats i els altres de general aplicació, així com el número 2 del Grup 1r de l’annex a l’ordre de 25 de gener de 1940 (BO número 26) i Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939.
FALLAMOS, que hem de condemnar i condemnem l’ex-president del dissolt Govern de la Generalitat catalana, Lluís Companys Jover, com a responsable en concepte d’autor per adhesió de l’expressat delicte de rebel • lió militar, a la pena de Mort amb accesorion legals cas d’indult i expressa reserva de l’acció civil o responsabilitat de la mateixa classe en quantia undetermonada. El que per aquesta nostra sentència jutjant, pronunciem, manem i signem Manuel González, Federico García Rivera, Fernando Giménez Sáenz, Rafael Latorre, Gonzalo Calvo, José Irigoyen y Adriano Velázquez.
Localitzen un manuscrit inèdit sobre la detenció de Lluís Companys escrit per la seva dona 

La troballa s'ha fet a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam

DISSABTE, 25 DE SETEMBRE DE 2010 05:00 H
L'historiador Joaquim Aloy, de l'Associació Memòria i Història de Manresa, ha localitzat a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam (Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis) un manuscrit redactat per Carme Ballester, vídua de Lluís Companys, que narra la detenció del president de la Generalitat per part dels alemanys a la Baule, a la Bretanya; el seu empresonament, i com va conèixer la seva posterior execució. El document, d'un alt valor històric, ha restat inèdit fins ara i es va trobar al fons del berguedà Josep Ester, que el va rebre de Ballester quan la va ajudar a preparar la documentació per reclamar la indemnització de les autoritats alemanyes a la vídua de Companys.
Els textos de Ballester narren amb detall la detenció de Companys i les vicissituds dels dies immediatament posteriors fins al moment en què, a través de la ràdio, s'assabenta de l'execució del seu marit. Cal recordar que després de la detenció de Companys a la Baule, va ser lliurat al règim franquista, que el va executar al Castell de Montjuïc el 15 d'octubre del 1940, ara fa 70 anys.
L'Associació Memòria i Història de Manresa també ha localitzat en aquest fons documents com una carta de Lluís Companys, una declaració jurada de Carme Ballester en què relata la trajectòria política del president de la Generalitat, un informe sobre la col·laboració de Ballester amb la resistència francesa, nombrosos documents sobre els tràmits que va fer per aconseguir la indemnització de les autoritats alemanyes, una carta de l'Ambaixada alemanya a Madrid i dos informes elaborats pel consolat alemany a Barcelona.
FRONT  D'ARAGÓ EN ALCUBIERRE
El front d'Aragó en Alcubierre, a mitjans d'octubre de1936: L'Esquerra Republicana i l'Estat Català formen la Columna Maciá-Companys. (Arxiu d'Historia Contemporanea,EPF Zuric)

El fill de l'agent que va detenir Companys cedeix el fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya

El fet ha estat possible després del treball d'investigació del setmanari 'El Temps'

El fill de Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys, ha cedit el fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fet ha estat possible després del treball d'investigació de la periodista d''El Temps' Gemma Aguilera, que fa uns mesos va tenir accés a un fons de 15 dietaris (escrits entre 1922 i 1948, amb una pàgina dedicada al president), 40 fotos (inclosa la que Urraca va fer a Companys a la frontera d'Hendaia), fitxes policials del seu pas per Brussel·les i documents personals. Segons Aguilera, Juan Luís Urraca cedeix el fons com un 'gest de generositat i en bona part com a reparació moral a Catalunya, i per l'alt valor històric'.
DIMECRES, 12 D'OCTUBRE DE 2011 12:05 H
Juan Luís Urraca va conservar durant molts anys una caixa plena de papers que havia recollit del pis de la seva mare, a Madrid, quan ella va morir. No la va obrir mai fins el juny passat, quan la periodista d''El Temps' Gemma Aguilera va aconseguir trobar-s'hi i li va demanar si conservava algun tipus de documentació sobre el seu pare, Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys.
Juan Luís Urraca va creure que el seu pare era un simple diplomàtic de carrera fins que, un cop mort, va trobar entre els seus objectes personals el llibre 'La trágica muerte de Companys', de Joan Llarch, amb la foto d'un home com a punt de llibre. La instantània l'havia presa el seu pare al president Companys en el pas fronterer d'Hendaia després de detenir-lo, l'any 1940. .
Aguilera portava temps darrere el cas, la primera pista del qual havia estat una esquela de Pedro Urraca en el diari 'ABC'. La data de la mort de l'agent -14 de setembre del 1989- era una de les dades més importants de la investigació ja que 'les lleis espanyoles d'arxius impedeixen consultar l'activitat dels funcionaris fins que no han passat 25 anys de la seva mort o, si no se sap, 50 anys des que es té l'última referència en un document oficial', ha explicat la periodista. .
Aquella caixa conservada durant anys pel fill de l'agent va resultar ser un valuós tresor històric: incloïa 15 dietaris personals de Pedro Urraca escrits entre el 1922 i el 1948; 40 fotografies de l'agent 'd'un alt valor, perquè per primera vegada es pot posar cara a aquest home', ha matisat Aguilera; fitxes policials de l'època durant la qual va estar a Brussel·les, i documentació personal de Pedro Urraca i la seva dona, Elena Cornette. .
Una caixa que, després del procés d'investigació d'aquests mesos, Juan Luís Urraca ha decidit cedir a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Segons la periodista, Urraca ha volgut donar la documentació a l'ANC i cedir els drets de tots els documents a la Generalitat amb un doble intenció: 'Per fer un gest de reparació moral a Catalunya pel que va fer el seu pare i perquè considera important que els historiadors tinguin accés a aquesta documentació per l'alt valor que pot tenir en estudis posteriors'. .
D'entre les moltes pàgines escrites per Urraca, n'hi ha una de prou rellevant per a la història de Catalunya: la pàgina que l'agent va dedicar a Companys, l'única persona de totes les que va detenir a qui fa una referència directa: 'Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caido por tierra. (...) Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera', escriu al dietari.  .
'En aquesta pàgina, el policia mostra una certa incomoditat pel que acaba de fer, detenir-lo i portar-lo a la frontera francesa, i reconeix que aquesta persona ha lluitat pels seus ideals fins a l'últim moment, tot i saber que a Madrid no hi haurà pietat, reconeix que aquesta persona està disposada al sacrifici per Catalunya'. 'D'alguna manera, Companys el va marcar, no sabem fins a quin punt, però algun remordiment li va causar', ha interpretat la periodista. .
Segons ha explicat Aguilera, Pedro Urraca Rendueles era 'només un policia de baixa categoria, però la seva ambició li va permetre arribar a les altes esferes de l'estat franquista'. De la mà del ministre d'Afers Estrangers espanyol, Ramon Serrano Súñer, i de l'ambaixador a París, José Félix de Lequerica, Urraca va arribar a 'dirigir el control policial de la repressió als exiliats fins al 1945' i, posteriorment, el van traslladar a Brussel·les, 'on va continuar la repressió fins que tenia 75 anys', ha assegurat Aguilera. .
El 14 de setembre del 2014 es compliran 25 anys de la mort de Pedro Urraca i serà aleshores quan es tindrà accés als arxius professionals de l'agent. Aguilera ha afirmat que llavors 'es podran saber moltes més coses i es podrà resoldre la incògnita de si aquesta persona té delictes de sang o no, ja que fins ara no ha estat demostrat'.  .
Fins aquell moment, la documentació estarà disponible per a consulta a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on també s'ha digitalitzat. Aquest pròxim dissabte, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, lliuraran una còpia en digital de tota la documentació a Juan Luís Urraca.